En Baldo va morir passada la Pasqua.
Era feble com tots nosaltres, però va poder treure aquella força que tots portem dins nostre i que el va fer lluitar fins al final.
Com ell acostumava a dir, era tot un rolling stone, amb la duresa externa que els caracteritza, però també amb la tendresa que el feia recitar poemes de Salvat-Papasseit, el poeta amb espardenyes.
Ell solia cantar:
I see a red door and I want it painted black
No colors anymore I want them to turn black....
dels Rolling Stones (però en la seva versió, el black esdevenia white...)
No hay comentarios.:
Publicar un comentario